republikaska_-_Front_d_Alliberament_Nacional.mp3.mp3

republikaska_-_No_Amaguis_la_Llengua.mp3.mp3

inici

el llibre

pròleg

els becaris

les becàries

una imatge i mil paraules

testimonis

galeria

informació del llibre

on comprar el llibre

contacte

agraïments

fotos presentacio

inici

el llibre

Jaume Rius, tot un referent del periodisme esportiu, amb quaranta-nou anys de professió, ha escrit el llibre "Vint-i-set anys d'esports, ELS SECRETS DE 'LA TEVA",en què ens descobreix les vivències que ha tingut durant la seva llarga trajectòria professional a Televisió de Catalunya. Ell en va ser un dels fundadors, l'any 83, juntament amb altres periodistes, com Josep Sánchez, Isabel Bosch i Imma Pedemonte.

Amb Eduard Boet va tenir l'honor de fer la primera retransmissió de bàsquet, un Joventut-CajaMadrid, la primera de les moltes que faria, tant al nostre país com a Espanya i a tot Europa.

Especialitzat en el periodisme d'investigació, en els últims anys va destacar amb el seu espai "J. R. Solé, Investigacions", en què cada setmana descobria les interioritats més sorprenents del món del bàsquet.

No és un llibre crític, però ens desvela fets i situacions que mai no han sortit a la llum i que retrataran determinades persones.

pròleg

Proleg:

27 anys dEsports

EL SECRETS DE LA TEVA

Contràriament al que es podria pensar, aquest llibre no és biogràfic. És ben cert que s'hi expliquen històries viscudes de primera mà, però el meu objectiu principal és que serveixi d'homenatge a totes les persones del departament, moltes d'elles anònimes, que van participar en un esdeveniment irrepetible: el naixement de TV3, la televisió d'un país que feia un pas clau per impedir que el seu sempre maltractat idioma pogués acabar desapareixent.

Com que les històries i els fets que s'hi expliquen han passat realment i els testimonis poden demostrar que són certs, a algunes persones i organismes no els farà gaire gràcia que surtin a la llum. No m'amoïna gens; al contrari.

El 27 de febrer de 1997 vaig publicar el meu primer llibre, Joventut, de la crisi a la Copa, que va ser tan polèmic com espero que ho serà aquest, i hi vaig escriure una frase que vaig registrar i que han sentit moltes vegades els meus companys de redacció, no m'agrada dir-ne excompanys. La frase és aquesta:

"A la vida, les coses no són com sembla que són, ni com nosaltres voldríem que fossin, sinó com en realitat són"

Jaume Rius i Solé

els becaris

La Tira

Els becaris:

En aquest llibre es dóna, per primera vegada, una visió inèdita de "la teva". Alguns exbecaris que durant tots aquests anys han passat pel departament expliquen les seves vivències. Molts són ara presentadors de TV3, Esport3, 3x4 i la resta de canals estatals i autonòmics. El planter de Televisió de Catalunya es pot comparar amb el del F. C. Barcelona.

6 becaris i 1 desti
Sant Jaume Rius
Anecdotari

Text de Jordi Olive, exbecari

Merda per a l'Europa!

Període de becari: abril a setembre del 2004

Ningú. No hi havia ningú quan vaig arribar a la redacció el primer dia, tret de les senyores de la neteja. També és cert que vaig arribar força d'hora. En tot cas, no era la rebuda esperada. Per fer temps, em vaig passejar pertot arreu a la recerca de la cafeteria. Dues hores més tard vaig tornar i ja hi havia com a mínim un parell de redactors. Quan els vaig dir que era el nou becari van fer cara de no m'ho puc creure. Doncs ja es podien anar fent a la idea. O és que es pensaven que tothom que estudia té només vint-i-dos anyets?

Sortint del servei, ves per on, em vaig trobar cara a cara amb el guru del periodisme esportiu d'aquest país. Sí senyor, el mestre Jaume Rius. El diàleg va ser per gravar-lo per a la posteritat:

-Tu ets Jordi Olivé?

-Sí, el mateix.

-T'agrada el futbol?

-No.

Aquí cal fer una matisació important. Vaig anar a petar al Departament d'Esports perquè era l'única plaça lliure que quedava en horari de cap de setmana. I, si volia fer la beca a TV3, era si us plau per força. I no és que aleshores fos un malalt de l'esport. De fet, tenia més interès per la sèrie Els Simpson que no pas pels esports que es veuen assegut al sofà de casa. Aprofito l'avinentesa: quan els tindrem Els Simpson en català, senyora Terribas?

Des del primer dia ja era ben clar que tenia més tirada pels esports diguem-ne minoritaris que no pas pel futbol-que-s'ho-menja-tot. A partir d'aquell moment em vaig dedicar en cos -no pas en ànima- a cobrir informativament extravagàncies tals com un concurs de tall de troncs amb motoserra a la plaça Major de Vic, competicions de billar, una mena de bàsquet amb jugadors muntats a cavall, una trobada de cotxes antics, tenis de taula i tota mena d'esdeveniments que al cap de la primera mitja hora feien badallar d'allò més.

Amb tot, no em vaig escapar danar a partits de futbol de veterans de l'Espanyol, fer guàrdies a l'aeroport de Barcelona a l'espera de jugadors que tenien vol per a tres dies més tard, assistir a partits de juvenils amb els pares demanant sang des de la graderia i fins i tot un Espanyol-Reial Madrid amb un tal Ronaldo (no pas l'actual) que corria per la gespa gras com un bou i amb insults a TV3 proferits per una bestiola de la graderia amb cara de no haver trencat un plat mai de la vida. I és que, agradi o no, el futbol és el rei i transforma les persones traient a la superfície el millor de cada aficionat.

Capítol a banda es mereix l'ambient que es respirava a la redacció. La pregunta que em vaig fer el primer dia i durant els sis mesos de la beca és com podien treballar amb aquella falta d'espai. Digueu-me sensible, però quan un redactor s'havia descuidat el desodorant tothom ho notava. I en puc donar fe.

I ara parlem de les distàncies curtes. Cadascú tenia, naturalment, el seu caràcter i calia saber de quin peu calçava cada personatge. El que més em sorprenia era que hi havia moments concrets en què tot allò semblava un jardí d'infància amb alumnes adults, amb acudits molt i molt pujats de to, davant dels quals les redactores, lluny d'enfadar-se, mostraven una total indiferència. I, amb tot, la feina tirava endavant. I es feien les peces informatives a ritme de xurreria. Això sí que era el veritable misteri de Fàtima!

I què en podem dir, del guru Rius? Em va gastar algunes bromes, més o menys pesades, i em va fer algunes enganyifes en què vaig caure de quatre potes. Santa innocència... Em prenia el pèl tant com volia i en una ocasió em va manipular una notícia que va arribar tal qual a la pàgina web de TV3. Però vaig aprendre a treballar sota la pressió del rellotge i a barallar-me amb el coi de savis dels lingüistes de la casa. Però vaig trobar el punt feble d'en Jaume. Vaig saber que estava, almenys en aquelles dates, molt vinculat al Club Esportiu Europa. Així que, per fer-lo enfadar, només calia bramar, a una certa distància, el meu crit de guerra: Merda per a l'Europa!, i sortir corrents. Al capdavall, així també vaig participar d'aquell chiquipark per a adults.

Per acabar, aquí ve la pregunta del milió de dòlars: tots els becaris volíem entrar a treballar a TV3? Doncs jo diria que només el 150%. I per això em preparo a fons l'anglès. ¿Recordeu que el president Mas va dir que volia un canal en anglès a la corporació quan s'acabi la crisi econòmica? Doncs jo vull ser l'home del temps (weatherman), per poder dir allò tan bonic de: Twenty-three litres of rain to Esparreguera this last night. (traducció: Vint-i-tres litres de pluja recollits aquesta nit passada a Esparreguera.) Tremola, Mauri, que vinc!

Jordi Olivé és funcionari de la Generalitat. En l'actualitat és administratiu destinat a les oficines dels Bombers de la Generalitat. No exerceix la professió de periodista.

les becàries

Les becaries:

NÚRIA CASAS

Període de beca: octubre 2008-febrer 2009

En l'actualitat és redactora del programa "Fricandó matiner", de RAC 105

Text de Nuria Casas, exbecaria

Quan Guardiola va tornar...

Volia entrar a TV3 tant sí com no. Per fer les pràctiques de la Universitat, el consell que mai has de seguir és el de qui et diu: "En un mitjà gran, mai; tu comença per la base", A TV3 només portaràs els cafès o No hi aprendràs res. Doncs totes aquestes premisses es van ensorrar el dia que vaig trepitjar aquesta casa. Prèviament vaig fer una ullada a totes les beques disponibles de TV3, i, sent coherent amb la meva nota, vaig posar com a primera opció la dels caps de setmana, que era la més clara i sincera. Hi havia menys demanda. Lluny d'un ambient ple de femelles com el que tenia a la televisió local de Badalona, vaig apostar per un valor segur: el Departament d'Esports, on, per bé o per mal, encara predomina el mascle. No és per una qüestió masclista ni per cap altra raó que pugui descriure un sociòleg o un expert en neurologia; tan sols volia canviar d'aires.

Dit i fet. Vaig ser una de les escollides i a principis d'octubre del 2008 començava al Departament d'Esports de TV3. El meu debut va ser com el del Barça aquella temporada: els de Guardiola van perdre enfront del Numància. La primera impressió que vaig tenir va ser la de posar l'alerta sobre tot el que m'envoltava, i em vaig endur una breu decepció, que després del dinar al self-service de l'empresa ja s'havia esvaït completament.

A mig matí em van presentar el que seria el meu tutor oficial, Àlex Castells, però cinc minuts més tard vaig conèixer el que ho seria a la pràctica, Jaume Rius. Sense dedicar-li més alabances ni mostres d'admiració de les que ell ja sap que li puc adreçar sincerament i no hi vull afegir res més per no semblar carrinclona o, en qualsevol cas, pilota, explicaré que va deixar anar una frase que em va trencar tots els esquemes: Que no mires Mujeres y hombres y viceversa, tu? S'hi aprèn molt sobre les relacions, amb aquest programa. (Nota a mitja pàgina: es referia a una mena de reality diari de Telecinco del qual han derivat personatges tan cèlebres per al món del cor com Rafa Mora o Indira.) Aquest comentari, en boca d'una altra persona, o no me l'hauria pres seriosament o de segur que l'hauria contradit a l'instant. Però, en aquest mitjà, les idees del que et precedeix per edat i experiència creixen en importància. Per això vaig decidir callar, reflexionar i acabar de desinhibir-me. El primer que vaig fer per passar a l'acció va ser seguir el joc verbal que es portava a la redacció masculina. Un dels meus professors a l'Autònoma era redactor de TV3 i quan em van insinuar què em semblava (físicament) el professor en qüestió, vaig respondre que no en donaria el meu parer perquè ja estava casat. La prova del delicte era que duia l'aliança al dit, i aquesta és la primera part del cos en què em fixo. I no perquè el meu afany sigui descobrir qui està solter/a o casat/ada. La meva resposta, ràpida i contundent, va ser el més idoni per trencar qualsevol formalisme que encara quedés després de les tres primeres hores a la casa, al llarg de les quals repassem-ho ja m'havien preguntat si seguia un programa on s'anava a lligar i què em semblava el meu professor de la Universitat com a noi a cavall entre la joventut i la maduresa. I no en dic el nom per no fer enrojolar ningú.

A poc a poc vaig anar agafant el ritme de la redacció; el professional i el del contacte directe. En aquell entorn necessitava un petit aixopluc femení i el vaig trobar en la meva companya de beca, l'Eva, que, curiosament, també era de Badalona. Tot i que Badalona és una ciutat, ens coneixem tots i el fet de descobrir-la per primer cop lluny de casa meva em va fer una certa gràcia i va ser l'origen d'un afecte per veïnatge que es va acabar traduint en una bona amistat.

Amb ella i amb l'ajuda de muntadors i periodistes vaig aprendre que la paraula vaca tindria una altra accepció a partir d'aleshores en el meu diccionari mental. Vaca era el nom popular que rebia el programa d'edició propi de TV3, amb què es tancava el cicle complet d'una notícia, des que te l'encarregaven, l'anaves a gravar amb el càmera, l'escrivies, l'editaves i la renderitzaves. Qui ho havia dit que no s'hi aprenia res, en un gran mitjà televisiu? La implicació que em permetien en cada peça era absoluta, i el clímax va arribar quan vaig presenciar en directe un partit de la meva Penya acreditada com a premsa.

Entrava a les deu del matí i moltes vegades sortia a quarts d'una de la matinada. Era una qüestió de voluntat, no pas d'imposició. Però em sortia sola. Allà veia passar els TNs, les pel·lícules del cap de setmana i Ventdelplà quan era diumenge. La meva sèrie preferida es projectava en tres pantalles diferents de la redacció, i apuntava directament a les meves retines, dilatades per l'ordinador. La combinació entre la feina (la vaca) i la distracció (Ventdelplà) era ideal per no avorrir-se ni un moment. El gintònic de la nit el posaven acompanyat d'unes patates xips servides amb gots de plàstic i d'uns entrepans d'embotits variats que cadascú s'emportava a la seva taula. Amb el tiberi desplegat pertot arreu i a punt de tancar l'escaleta esportiva del 3/24, arribava el moment de la disbauxa, i els rotlles de paper de vàter volaven per sobre dels caps. Era el senyal inequívoc que el dia s'estava acabant. Després, cadascú, pel seu compte, s'anava acomiadant. Sempre esglaonadament, com si es tractés de la simulació d'una alarma d'incendi. I així un dia més.

Cada cap de setmana hi havia el moment del dia dels dos dies, més ben dit que marcava una petita experiència que s'acumulava de cara a finals de febrer, quan s'acabaria la beca. Aprenia a espavilar-me. El meu bagatge futbolístic no és gaire ampli; per això, quan anava a rebre els autocars d'equips que no eren el Barça o el Madrid, sempre m'aliava amb un parell de seguidors que els estaven esperant amb ànsia a la porta de l'hotel. Ells, sovint amb una càmera de fotografies a la mà dreta i un àlbum de cromos i un bolígraf a l'esquerra, sabien tots els detalls dels futbolistes. Jo, a canvi que m'anessin cantant els noms dels jugadors que desfilaven de l'autocar a l'hotel, els prometia que els aconseguiria una fotografia amb un dels seus ídols. També aprenia, doncs, tracte humà. Amb els càmeres ens passàvem la meitat del dia amunt i avall. Ara cap a Lleida, després cap a Vic, si teniu temps, feu un tomb per Martorell, i, si encara podeu, saludeu el Penedès. Era una ruta per Catalunya amb un cotxe petit i un pèl insegur. Res d'unitats mòbils gegants i professionals per recollir les imatges i la informació que omplirien mig informatiu. El tracte humà al qual em refereixo és la convivència que s'establia amb els càmeres, la paciència que havia de tenir amb ells i la que ells havien de tenir amb una redactora inexperta com jo, el pacte a què s'havia d'arribar per seleccionar la imatge informativa per sobre de la creativa, que ells preferien. I, més enllà de tot això, aprendre a fer un cigarret amb paper de fumar per a un addicte que, quan encara no m'atrevia a dir-li res, s'el feia ell mateix amb les dues mans, sense tocar el volant, a cent vint per hora.

I, sobretot, aprenia ortografia i gramàtica. A les bases del periodisme, com la piràmide invertida, la frase més idea o el plantejament, nus i desenllaç, ara hi sumava les bases de l'educació primària, que ja havia oblidat, cosa que podia acabar fent mal a les orelles. El pues pel doncs, el vale pel d'acord, o el bueno pel bé, que en Jaume em recordava dient: El bueno no sé què és. La pràctica constant, la voluntat d'aconseguir la perfecció en la nostra llengua, va acabar tenint una compensació. Un bon dia, potser després d'unes quantes negociacions i d'alguns discursos convincents d'en Jaume, els lingüistes van acceptar que posés la veu en off d'una peça que havia preparat. Per a mi va ser la recompensa més gran que podia obtenir. Fer la feina com l'havia fet fins aleshores, però deixant-hi d'alguna manera la firma a través de la veu, era la meva aspiració. No negarem pas que l'afany de protagonisme és en molts casos un dels trets identificatius del periodista. Sempre que aquest afany de protagonisme no acabi desenfocant el punt d'interès de la notícia o els veritables protagonistes, crec que està bé tenir-ne. Amb total franquesa, que la meva veu arribés a milers de llars catalanes em va inflar com un gall dindi. I així es va perfilar el que seria una beca perfecta, amb les imperfeccions que sempre ha de tenir perquè es pugui considerar un aprenentatge complet.

Finalment va arribar el comiat. Sis safates de canapès, dolços, bombons i unes quantes ampolles de xampany tancaven uns mesos intensos per als meus vint-i-un anys. A tota aquesta festa, també hi vaig afegir el meu propi objectiu a llarg termini i vaig entregar el meu currículum. A canvi, em van regalar un rellotge de la casa... i em van tornar el currículum . En Jaume em va advertir: No em donis cap currículum, quan puguem o interessis ja t'el demanarem. Sempre t'agrairé la teva franquesa i l'habilitat per saber trencar les barreres de la falta de confiança en tan poc temps.

una imatge i mil paraules

Dedicatoria:

A Jaume Rius i Solé, amic de l’’infància,

recuperat a la simultània jubilació de tots dos... “une si longue absence”....

Francesc Fernandez

La frase :

La nostra pàtria es la nostra infància...

Rainer Maria Rilke

UNA AVENTI TELEVISIVA

Quan jo era un nen , allà pels anys 50, tenia un amic que, malalt perdut de l'Athlètic , feia col·leccions de cromos de futbol, i se sabia de memòria, com ningú al barri i a la nostra acadèmia del carrer Avinyó, totes les alineacions dels equips de la lliga.

Ha passat molt temps i Jaume Rius i Solé acaba de publicar un nou llibre: ELS SECRETS DE LA TEVA que tot just acabo de llegir.

La seva vida ha estat dedicada al periodisme esportiu i es un testimoni viu del naixement de la ,LA NOSTRA TELEVISIÓ, fins ara mateix.

1983. NEIX TV3. Fa poc que ha començat una democràcia i nosaltres ens ho creiem i perquè ens ho creiem lluitem pel futur. Quan llegeixo les aventures i desventures den Jaume, no puc sostraure'm de fer comparacions amb tants de companys de treball de diferents empreses i departaments: administració, vendes, fàbrica etc. que en aquells moments varem viure una vida de lluita per reeixir, a tot tipus de diferents trinxeres, treballant molt (totes les hores) procurar guanyar i estalviar per un futur que els nostres pares, encara més treballadors i patint en trinxeres reals, van voler preparar per a nosaltres. Em venen al cap quantitat de noms d'herois anònims treinteañeros pares de família de la transició dels diferents llocs que m'he trobat professionalment.

Quan llegiu el llibre, carregat d'anècdotes (cordeu-vos els cinturons) entrareu de la ma d'en Jaume en un inventari de moments agredolços de la seva experiència televisiva, esportiva i vital.

Aquells pioners començaren amb una inicial manca de mitjans esfereïdora, no només materials. Amb una sabata i una espardenya que havia de compensar-se amb una descomunal voluntarietat:

Incidències viscudes pels periodistes, des primera fila, com ara viure l'atemptat del comando Barcelona de ETA al Ministerio de Defensa, l'encara no degudament esclarit 23-F, o l'accident d'un enfrontament a floret que es trenca i traspassa un del espadatxins.

Obligatorietats de transmissions per decrets llei, prohibició d'enregistraments i no cessió de xarxa d'enllaços per part de tv3, aconseguir acreditacions de les maneres mes inversemblants, viatges en avions poc segurs o perseguint un tren amb cotxe fins el país veí, fent circumval·lació amb avionetes per poder gravar a contrarellotge, per tota la península. Passar les cintes gravades a viatgers particulars per tal que fessin l'entrega al punt següent i en un excepcional cas, sembla ser, el rei Joan Carles, si no ho entès malament .

Bones vivències per tot el món com ara l'estança a Paris, a l'HOTEL LOUVRE CONCORD ***** o haver estat convertit en un dibuix (animat?) que acompanyava les seves retransmissions, que jo tan bé recordo perquè identificava la seva inconfusible veu.

Defenses de la llengua, com ara als exàmens d'ingrés o a la seva última missiva a la directora de Tv3 pensant en la insuficient aprofitada ocasió que es va tenir i la reivindicació de drets de la professió, pel que fa als companys, dels que va ser delegat en Jaume al primer comitè.

Primera línia en ocasions històriques com les olimpíades del 92 des de l'exitós Canal Olímpic amb manifestacions de satisfacció d'alguns companys quan algun esportista espanyol no guanyava. L'enderroc del camp de Sarrià dels pericus. Eleccions a can Barça. Els èxits celebrats a l'entranyable font de Canaletes.

Situacions insòlites com col.lar-se en un acte a Istambul. Un infiltrat als programes de Tv3. Una entrevista a reconegudíssims basquistes plens de vodka. Indignació de Joan Gaspar pel tracte que li van donar els aficionats a un plató i que molts subscrivim encara. Suborns viscuts a Albània. Basquet a la Presó Model sense gaire control a l'entrada, amb queixes i sol·licitud de droga per part dels interns. La final de Copa del REY Barça Atlètic en que les dues aficions, tan representatives del seus països, van coincidir en xiular la Bandera Espanyola i al Rei al temps que disputaven un encontre amb un exemple d'esportivitat i desprès del partit els seus seguidors (guanyadors i perdedors ) s'abraçaven pel carrer i cantaven junts)

Acollida de becaris que han progressat posteriorment en la seva professió.

Els reconeixements que saben que ha rebut del seu entorn com ara l'homenatge que li van fer al palau blaugrana o les litografies que va rebre amb altres companys amb motiu dels seus 25 anys a la teva.

En acabar el llibre he tornat a veure en Rius, entre els pupitres del cole, en pantalons curts i pel barri i he pensat que tot estava ja allí : interès, capacitat de fer coses, esforç, generositat, defensa de la dignitat, esperit aventurer, perseverança. I és que , si m'ho deixeu dir d'una tacada, crec que som involuntàriament : l'herència genètica, el naixement, l'entorn, el hàbits i una mica de jo i de lliure alber que ens fa funcionar amb no més llibertat que la que puguem tenir per conduir el somnis que ens tenen a la nit o que ens fan funcionar de dia.

Una abraçada.

testimonis

ELS MILLORS TESTIMONIS

Els secrets de la teva, que es presentarà a Casa del Llibre, a la Rambla de Catalunya, el divendres dia 16, a les set del vespre, inclou els testimonis següents.

Josep Lluís Vilaseca, secretari general de l'Esport de la Generalitat l'any del restabliment de la nostra màxima institució política, és l'autor del pròleg.

L'expresident del F. C. Barcelona Josep Lluís Núñez explica com es va firmar el primer acord amb TV3. (Per cert, Núñez no sap que, per primer cop, es reprodueix aquell document.)

Dani Sánchez Llibre analitza les relacions entre l'Espanyol i Televisió de Catalunya.

El periodista Enric Banyeres, que havia de ser el primer cap d'Esports i que finalment no ho va voler ser per les discrepàncies amb l'aleshores director, Alfons Quintà, parla d'aquella època.

Josep Maria Casanovas, editor del diari Sport, explica els sentiments que va tenir en retransmetre el primer partit, aquell Barcelona-Osasuna.

El president honorífic del Col·legi Català d'Entrenadors de Bàsquet, Josep Lluís Cortès, analitza les seves vivències amb el desaparegut Antonio Díaz-Miguel, amb TV3 i amb la selecció espanyola.

Eduard Portela, president de l'ACB, ens explica que TV3 i el bàsquet català sempre han anat junts: van néixer el mateix dia.

Àngel Pichi Alonso, després d'acabar la seva carrera futbolística, mai no havia ni somiat que seria el millor analista tècnic del nostre país.

El bàsquet català i la teva sempre han format un matrimoni ben avingut. En va ser el culpable Enric Piquet, expresident de la Federació Catalana.

Qui no recorda el gol de Ronald Koeman, aquell 20 de maig de 1992? El gran protagonista ens relata com ho va viure.

I què es pot dir de Nacho Solozabal com a comentarista de bàsquet? Quin gran descobriment...

Lluís Foix, que va ser director de La Vanguardia, relata com va ser aquell primer viatge del Barcelona a Albània, on va tenir seriosos problemes per poder sortir, ja que el van acusar d'espia.

L'exàrbitre Sergi Albert desvela com va poder convertir el seu somni en realitat.

Jordi Gonzalvo, la veu del futbol català a Televisió de Catalunya.

Eduard Berraondo va ser una peça important en els inicis i ara forma part del consell de govern de la CCMA.

El món del motor va relacionat amb Josep Lluís Merlos, que ha viscut la cara i la creu del Departament d'Esports.

L'home de moda dins del món de l'humor és, no cal dir-ho, Jordi Ríos, el Puyi i el Cruyff de Crackòvia.

I el millor trainer del bàsquet espanyol, Toni Bové, també hi diu la seva.

Tots aquests testimonis els trobaràs en aquest llibre.

Koeman.jpg
Epi-TV3.jpg
Eduard Portela.jpg
Pichi Alonso.jpg
Wembley 1992.jpg
Enric PIquet.jpg
Diaz Miguel.jpg
Nacho Solozabal Presentador.jpg
Nacho Solozabal.jpg

galeria

Desde l'inici fins els nostres dies, imatges entranyables per recordar.........

OrlaTV3 1984
Els Viatges
Rodar en marxa
La plantilla
Els transports
A rodar
L'equip
img168.jpg
Lorente i Butanito
Reconeixements
Festa
Festa
Festa
Regal
Regal
La foto del partit
La foto del partit
Pero que feu ¡¡¡
Treball i mes treball
La rua
Treballant
208282_1034261182316_1399036922_30106099_7020_n.jpg
La plantilla
Treballant
Treballant
El Jaume en plena accio
OrlaTV3-2.jpg

Arcadi Alibes a Canaletes
Presentacio candidaturas Olimpiada 92
Pedro i Jordi Villacampa
Formula 1 Jerez
Alonso Bélgica 2000 la F3000
Equip F1 TV3 2009
F.Roses i J. LLuis Merlos
Presentacio candidatura Barcelona en Berlin 85 (1).jpg
Assaig cerimonia inaugural
Jaume Rius i Jordi Cama
La foto
24 horas de Le Mans
Sala editatge Seoul 88
Olimpiada hibern Lilehammer
Nuria Casas..."La becaria"
mosaicobecaris.jpg
Homenatge Barça a J.Rius
Final Copa Barça-Athletic

informació del llibre

Informació:

Titol: "Els secrets de 'la Teva' ". 27 anys d'esports

Autor: Jaume Rius i Sole

Editorial: Jaume Rius

Vols saber quins van ser els objectius bàsics per crear Televisió de Catalunya?

Quin paper hi va tenir Alfons Quintà, el primer director general?

I el polifacètic Jaume Roures..., amb Johan Cruyff?

Hi va haver ingerències polítiques?

Coneix la guerra amb TVE.

El singular primer contracte amb el F. C. Barcelona.

Viatges amb unes avionetes molt especials.

El balanç dels caps d'Esports: Jaume Massó, Tatxo Benet, Xavi Molinas, Josep Sanz, Pere Escobar i Josep M. Farràs.

Els exàmens i els problemes lingüístics.

I un munt de capítols i anècdotes que et descobriran un món de "la teva" que has de conèixer.

En el llibre, hi fan la seva aportació prestigiosos periodistes, comentaristes i exjugadors.

on comprar el llibre

LLIBRERIA POBLACIÓ

CUSCO S.C.P.,LLIBRERIA 08720-VILAFRANCA PENEDES

POMPEYA, LLIBRERIA 08002-BARCELONA

NURIA,S.L., LIBR.PAPEL 08640-OLESA MONTSERRAT R138

BARBA, LLIBRERIA 08750-MOLINS DE REI R28

RELAY AERO.BARNA T1 SKY CENTER AEROPORT BARCELONA

RELAY AERO. BARNA T1 DIQUE SUR AEROPORT BARCELONA

RELAY AERP BARNA INTERNACIONAL AEROPORT BARCELONA

ESPERANZA DALMAU, LIBRERIA 08784-PIERA R136

L'ODISSEA LLIBRES I MUSICA SL 08720-VILAFRANCA PENEDES

RAFOLS PETIT, LLIBRERIA 08720-VILAFRANCA PENEDES R134

CASA DEL LLIBRE BARCELONA BARCELONA

PUNT-LLIBRE, LLIBRERIA 08758-CERVELLO R133

ECI DIAGONAL (007)BARCELONA

ECI FRANCESC MACIÁ (907)BARCELONA

ECI PLAZA CATALUÑA (002)BARCELONA

TIENDAS ECI MERIDIANA (042)BARCELONA

ECI PUERTA DEL ANGEL (902)BARCELONA

TIENDAS ECI CORNELLA (994)BARCELONA

ECI PASEIG ANDREU (974)BARCELONA

CASA DEL LIBRO VILAMARINA VILADECANS

CASA DEL LIBRO LA MAQUINISTA BARCELONA

CASA DEL LIBRO RAMBLA SANT J BARCELONA

CASA DEL LIBRO SPLAU CORNELLÀ

THOT LLIBRES BARCELONA

LA FLORIDA, LLIBRERIA 08905-L'HOSPITALET

PERUTXO2 LLIBRES S.L. RBLA 08901-L'HOSPITALET

JOAN CLIMENT MURGUIA, S.L 08001-BARCELONA

MASNOU, LIBRERIA 08905-L'HOSPITALET

DISTRIBUIDORA POPULAR 08001-BARCELONA

OSSO OLLE, LLIBRERIA 08980-S.FELIU LLOBREGAT

AROLA SCP, LLIBRERIA 08750-MOLINS DE REI R28

AMELIA, LLIBRERIA 08750-MOLINS DE REI R28

ESPLUGUES, LLIBRERIA ESPLUGUES

LLOPA LA LLIBRERIA, S.L 08370-CALELLA R20

ALFIL, LLIBRERIA 08031-BARCELONA

MAITE S.L., LIBRERIA 08006-BARCELONA

RACO DEL LLIBRE,S.L. 08191-RUBI R94

SET CIENCIES,S.L.LLIB. 08350-ARENYS DE MAR R73

CINTA S.L., LLIBRERIA 08225-TERRASSA R92

MENDEZ, LLIBRERIA 08912-BADALONA R25

PLEYADE, LLIBRERIA 08021 BARCELONA

ATENEA DE TERRASSA, LLIBRERIA TERRASSA

CANELA, LIBRERIA 08011 BARCELONA

AL PEU DE LA LLETRA 08029 BARCELONA

CENTRAL LLIBRETERA SL.COMPANYA 08008 BARCELONA

ATZAVARA GRUP, LIBRERIA 08024-BARCELONA

BAIBARS, LIBRERIA CAFE S.L. 08021 BARCELONA

DON BOSCO, LLIBRERIA 08017 BARCELONA

BOLIBLOC, PAPEL, LLIBRERIA 08041-BARCELONA

QUINTA AMELIA, S.L. 08034 BARCELONA

IMPRENTA CASANOVAS, S.L. RUBÍ

ABACUS,S.COOPE.C.L www.abacus.coop/node/7338/municipi/1

ECI SABADELL (021)SABADELL

EDITORIAL CLARET SLU 08010-BARCELONA

CASA DEL LIBRO RAMBLA RC37 08007 BARCELONA

CASA DEL LIBRO TERRASSA CAU TERRASSA

LLIBRERIA CATALONIA S.A 08010-BARCELONA R-815

ROCAGUINARDA, COOP CULTURAL 08041-BARCELONA

ROQUER JARDINETS, LLIBRERIA 08008-BARCELONA

EXCELLENCE, LLIBRERIA 08006-BARCELONA

INDEX, LLIBRERIA 08340-VILASAR DE MAR

ALEXANDRIA, LIBRERIA 08190-SANT CUGAT VALLES

PROA ESPAIS, LLIBRERIA 08008 BARCELONA

SALTAMARTI, LLIBRERIA BADALONA

LIBRARY S C P 08320-EL MASNOU R64

EL CELLER DE LLIBRES S.L. 08172-SANT CUGAT VALLES

BIEL S.C.P.(XAMFRA) 08172-SANT CUGAT VALLES R29

PAREJA, LIBRERIA-PAPEL. 08042-BARCELONA R4002

LA CAIXA D'EINES S.L 08009 BARCELONA

SANTOS OCHOA BCN-FABRA I PUIG 08016 BARCELONA

DIN A4 BARNA 08013 BARCELONA

MISTRAL, PAPELERIA 08015 BARCELONA

A PEU DE PAGINA 08017 BARCELONA

CASA HUCH, LLIBRERIA 08600-BERGA R122

CARRER MAJOR, LLIBRERIA 08921-STA COLOMA GRAMANET

CASABELLA GUELL,SALVADOR ARGENTONA

RUBIRALTA SCP, LIBRERIA 08242-MANRESA

GRAFIQUES SUNYER-PAPELERIA NAVÀS

COLLECTOR SL, LLIBRERIA 08037 BARCELONA

GELABERT, LLIBRERIA CANET DE MAR

SAGITARI, LLIBRES 08032 BARCELONA

L'ENCENALL, LIBRERIA 08016-BARCELONA

PAIDEIA S.L. LLIBRERIA 08172-SANT CUGAT VALLES

LAIETANA LLIBRETERIA,SL 08019-BARCELONA

EL FULL, LLIBRERIA 08912-BADALONA R25

HERNANDEZ,LIB.PAPEL. ELI 08034 BARCELONA

PUNT I APART SCP, LLIBRERA 08029 BARCELONA

ARENAS, LLIBRERIA ARGENTONA

PAU BOSCH, LIBRERIA 08027 BARCELONA

QUATRECANTONS BERGA

INBAR S. L 08012-BARCELONA R-4005

LA PLOMA 08025-BARCELONA

EL TRAMVIA DE MATARO SL 08302-MATARO R72

MARESME, LLIBRERIA MATARO

ADSERA, S.L.,LLIBRERIA TAR 43001-TARRAGONA

MITJANS,LLIBRERIA EL VENDRELL

ECI TARRAGONA (900)TARRAGONA

CASELLES S.A.,LLIBRERIA 25007-LLEIDA

GALATEA CAMBRILS, LLIBRES 43850-CAMBRILS

LA LLIBRERIA SEU LA SEU D'URGELL

NEW JOSMAR S.L 43700-EL VENDRELL R-2

XERES, LLIBRERIA 43001-TARRAGONA

LA 2 DE VILADRICH, LLIBRERIA 43500-TORTOSA

LA CAPONA, S.L. 43001-TARRAGONA

GAUDI, LLIBERIA S.CP 43201-REUS

ISABEL BELLART, LLIBRES CAMBRILS

19ARCS, LLIBRERIA MONTBLANC

GALATEA REUS, LLIBRERIA 43201-REUS

PUNT DE LLIBRE, S.L. 25003-LLEIDA

MATER,VILA I VILA SL 08500-VIC R115

CONTIJOCH, LLIBRERIA MANLLEU

LLIBRERIA 22 GIRONA

B.PRENSA BRAVAMAR LLORET DE MAR

B.PRENSA COSTA BRAVA PALAFRUGELL

B.PRENSA MEDITERRANEA SITGES

B.PRENSA ORIENTE PALAMÓS

B.PRENSA SABANELL BLANES

MARÇE, LLIBRERIA SITGES

RUC SAVI S.L. LLIBRERIA CERDANYOLA

LLORENS LLIBRES S.L.U. 08800-VILANOVA I GELTRU

EL CUCUT TORROELLA DE MONTGRÍ

CANALES, LIBRERIA 08030-BARCELONA

MULASSA VILANOVA S.L. 08800-VILANOVA I GELTRU

GONZALEZ, LIBRERIA M 08020-BARCELONA R2004

GALLISSA, S.L., LLIBRERIA LLORET DE MAR

TIENDAS ECI GERONA (045)GIRONA

DRAC LLIBRES I DISCS PRAT 08820-PRAT LLOBREGAT

DRAC, LLIBRERIA OLOT 17800-OLOT

COMPAS, LLIBRERIA CARDEDEU

CAN ROMERO, PAPELERIA PALAMÓS

SANT JORDI, LLIBRERIA TONA

L'ILLA, LLIBRERIA MOLLET S.L. 08100-MOLLET VALLES

L'ALTELL, SL, LLIBRERIA BANYOLES

ELS 4 GATS S.L., LLIBRERIA 08470-SANT CELONI

PAES 44784 08206- SABADELL

CARLEMANY, S.L.LIBRERIA 17005-GIRONA

EMPURIES -DELSA- 17001-GIRONA

GELI S.L., LLIBRERIA 17004-GIRONA

ETCETERA, LLIBRERIA 08005-BARCELONA

PISCIS, LIBRERIA 08820-PRAT LLOBREGAT R28

LLAR DEL LLIBRE-BARICENTRO 08210-BARBERA VALLES R 29

LLAR DEL LLIBRE-SABADELL SA 08202-SABADELL R95

LA GRALLA SCCL GRANOLLERS

CALVO-BOLUDA,C.B.,PAP 08140-CALDES MONTBUI R146

ATENEA, S.C.P., LIBRERIA 08820-PRAT LLOBREGAT R24

COLOM LLIBRES S.L. 07003-PALMA MALLORCA

Jaume Rius desvela los secretos de TV3 Presentado el pasado 16 de diciembre, "Els secrets de la teva arrasa en las librerías. Rius lo cuenta todo"

Anar a noticia: Fes click en

contacte

RESERVA EL TEU EXEMPLAR...

Ben aviat, els secrets de "la teva" es posaran a la venda. Pots reservar el teu exemplar enviant un "e-mail" mitjançant aquest formulari.

CONTACTA AMB NOSALTRES I DEMANA'NS INFORMACIÓ

Tots els suggeriments que ens facis seran benvinguts. Si vols rebre més informació sobre el llibre, pots escriure'ns.

Contacteu-me:

agraïments

El llibre ja està a punt!

Ja hem acabat Els secrets de la teva. Només falta una última revisió general abans de portar-lo a impremta.

És el moment, doncs, d'agrair la col·laboració a tots els companys del Departament d'Esports. Gràcies a ells es poden relatar vivències que jo no coneixia i que val la pena que sàpiga tothom. Qui més qui menys, tothom hi ha col·laborat amb alguna fotografia, però vull destacar l'esforç que han fet cedint els seus arxius particular Enric Cervantes , el més veterà d'Esports, Jaume Fornés , Pedro Segura i Josep Sánchez.

Menció a part es mereix l'habitual generositat d'un dels millors fotògrafs esportius i gran amic des de fa molts anys Ignasi Paredes , que troba totes les fotografies que li demanes. I un gran descobriment ha estat l'il·lustrador Juanma García , que ha dissenyat una portada realment genial, com han reconegut tots els que l'han vista. I quin dibuix, el del naixement del nen del 1983 parlant català!

Encarna García estava maquetant el llibre a les quatre de la matinada... Quines hores! I l'' Eva i la Núria Casas em porten el Twitter i el Facebook, perquè jo no tinc ni idea de com funcionen, ja que encara continuo escrivint a mà.

fotos presentacio

Aquest reportatge es gentilesa de Joan Ignasi Paredes

Master Page 2Master Page 1

This Website was created usingWix.com Start